Història de Rainy day – Capítol 4 : Primeres gravacions. La cosa promet

Un cop superada la sorpresa de ‘Vacaciones en el mar’ vaig seguir el projecte endavant. Ara que tenia l’acompanyament complert el primer que havia de fer era gravar-lo per poder començar la melodia. El problema estava que no tenia un bon aparell per gravar d’ambient, ja que el que tinc fa que la guitarra soni com una llauna. Aleshores vaig pensar que podria connectar l’amplificador de la guitarra amb el meu equip de música, mitjançant una sortida especial que porta l’amplificador i l’entrada auxiliar de l’equip. Així ho vaig fer i la veritat és que els resultats van ser d’allò més espectaculars. Quan vaig escoltar una gravació de prova em vaig acabar d’enamorar de la meva guitarra. Però que bé que sonava! Quina diferència amb les gravacions fetes d’ambient amb aquella ferralla. Ara el so era super-net i brillant. Vaig pensar que aquella guitarra no sonava com els àngels per culpa del músic, però li vaig prometre que un dia sonaria quasi com ells.
Quan vaig baixar del cel i vaig tornar a tocar de peus a terra, la crua realitat es va fer visible altre cop, perquè això de gravar no és gens fàcil.
Primer de tot, l’acompanyament em sortia bastant bé, però havien alguns punts negres on cada dos per tres l’espifiava, especialment en els dos super-acords que el Vicenç m’havia ensenyat. No havia manera que em sortissin una mica decents i si alguna vegada em sortia bé, aleshores fallava una mica més endavant.
Com que començava a avorrir-me vaig decidir de fer una gravació ‘d’entrenament’ amb l’únic propòsit de poder tocar a sobre i poder treure així una melodia , i això és el que vaig fer. Ara ja tenia un acompanyament complert (amb un final sense concretar , perquè encara no sabia com acabar el tema) on havia més d’una gamba però que almenys anava a temps, que és el que veritablement importava. La primera o segona setmana de desembre vaig començar amb la melodia , i com molt bé podeu pensar vaig començar per la melodia central del tema, la que obre i acaba el tema. La vaig treure en poc temps i te com a característica que la melodia segueix l’harmonia del acompanyament. No us espanteu que ara ho explico: quan toques sobre un acompanyament pots utilitzar una sola escala i la cosa sonarà perfectament, però pot acabar sonant monòtona o repetitiva i a més no accentues els canvis d’un acord a l’altre. Aquesta és la manera que utilitza la gent que no sap prou de música: agafa la tonalitat de la cançó d’oïda i tot seguit comença a tocar l’escala corresponent amunt i avall fins que es cansa. Una altre opció que tens és estudiar l’acompanyament i veure quins acords utilitzes ja que a més d’aquesta famosa ‘escala màgica’ que sona tant bé hi ha altres escales que pots tocar. En realitat cada acord te una escala ‘assignada’ i si les coneixes pots donar més riquesa al que toques, perquè tot plegat queda més interrelacionat.
Tot aquest rotllo era per explicar-vos que en el començament de la cançó, per contres de començar a tocar la escala pentatònica de Do, toco la escala dòrica de Do, la dòrica de Fa i la de Sol, que són les que tenen assignades els acords de Dom7, Fam7 i Solm7 respectivament (els acords de l’acompanyament). Ho heu entès oi que sí? De totes maneres d’ara en endavant procuraré fer el mínim d’explicacions tècniques per no fer-me pesat i per no donar la impressió que m’estic fent l’enterat (tot això que ara he explicat segurament no arriba al 10 % de tota la teoria musical i jo del 90 % restant n’he sentit a parlar alguna cosa i para de comptar).
Sembla mentida que darrera d’una melodia hi hagi totes aquestes regles quasi matemàtiques i que el resultat final sigui una cançó capaç de fer-te plorar. La veritat és que jo tampoc m’ho explico però penso que és meravellós que sigui així.
Tornant al tema que ens ocupa us diré que durant els dies següents em vaig dedicar melodia i acompanyament junts, per veure com sonava tot junt. La manera de fer-ho és la següent : per una banda tinc una cinta amb l’acompanyament gravat, tal com ja he explicat anteriorment, per altre banda tinc la guitarra que toca la melodia. El truc consisteix en connectar la cinta amb l’acompanyament a l’equip de musica i fer el mateix amb la guitarra. Com que l’equip de música és stereo , te dues entrades, una per cada canal (dret i esquerra) . Jo vaig connectar la guitarra al canal dret i la cinta amb l’acompanyament al canal esquerra . El que aconseguia d’aquesta manera era gravar amb l’equip de música l’acompanyament que anava sonant d’una cinta i la melodia que anava tocant ‘en directe’. La melodia sonava per l’altaveu dret i l’acompanyament per l’esquerra.
Les primeres proves no van ser massa espectaculars però de mica en mica la qualitat va anar pujant fins arribar inclús a gaudir de certs elogis.
Efectivament, al cap d’uns dies d’haver gravat una d’aquestes gravacions de proves vaig veure un amic meu que també toca la «guitarra casolana» igual que jo . Li vaig posar la cinta i tan bon punt com va començar a sonar em va dir que sonava molt bé. Textualment em va dir «sona molt professional», la qual cosa em va sorprendre molt, tenint en compte el fet de que tan sols era una prova. Suposo que en part li va sonar tant bé perquè ho va escoltar en un walkman quan anàvem pel carrer amb un soroll de mil dimonis. Sigui com sigui els elogis no es poden despreciar i la veritat és que aquest em va animar i m va fer pensar que realment podia fer quelcom de qualitat.