Història de Rainy day – Capítol 6 : Benvinguts a ‘MYHOME STUDIOS’

Diuen que els amics són per les grans ocasions i en el meu cas estic totalment d’acord. SI per una banda fou una amiga la que hem va llençar el repte de fer aquesta cançó, va ser un altre amic el que em va ajudar a que el pogués dur a terme d’una manera satisfactòria.
Aquest amic del que us parlo es va oferir a deixar-me la seva platina de cassette i una petita taula de barreges (del tipus que utilitzen els disc-jockeys a les discos) tot el temps que necessités per poder fer la gravació.
Recordo que tan bon punt li vaig explicar el meu projecte va entusiasmar-se quasi més que jo, i això també em va donar empenta per seguir endavant.
Ara nou us penseu que tenia un veritable estudi de gravació professional muntat a casa meva tot i que el caos de cab les que van d’aquí cap allà era considerable.
El millor serà que us expliqui com m’ho vaig manegar. Per una banda tinc la platina del meu amic , que en aquest cas sí gira a la velocitat correcta i per altre banda tinc la guitarra que evidentment està connectada al seu amplificador. A la platina poso la cinta amb l’acompanyament gravat prèviament
Potser ho veureu més fàcilment si un imagineu la taula de barreges com un dipòsit d’aigua. A aquest dipòsit pot arribar l’aigua de diferents canyeries però al final només surt per una sola aixeta. Seguint amb l’exemple penseu que a la taula de barreja arriba una ‘canyeria’ procedent de la platina i una altre de la guitarra. Les dues ‘corrents’ s’ajunten i finalment surten per la ‘canyeria’ que porta fins al meu equip de música per tal de fer la gravació final.
Com podeu veure , la cosa tampoc és tan complicada ni espectacular com pot semblar . L’única petita complicació la vaig trobar en la gran quantitat de controls d’equalització que tenia la guitarra, l’amplificador, la platina, la taula de barreges i l’equip de música. Tots tenien controls de greus i aguts la qual cosa al principi era una mica desconcertant. Per no complicar-me la vida encara més vaig decidir regular greus per la guitarra i l’equip de música i deixar la resta dels aparells en un nivell neutre, de manera que no alterés el so.
D’aquesta manera aconseguia que la gravació sonés igual que el que jo sentia ‘d’ambient’ mentre tocava.
Un cop que vaig resoldre tots aquests petits problemes i que em vaig familiaritzar amb l’equip , vaig començar amb la gravació de l’acompanyament, que em va donar més problemes del que pensava, bàsicament degut a que aquelles parts que no sortien massa bé quedaven encara pitjor al tocar-les més ràpides.
Es per això que vaig haver de matxacar-les bastant per aconseguir que sortissin d’una manera acceptable. Al final i després d’uns quants intents em va sortir força bé i després d’escoltar-ho unes quantes vegades va passar el «control de qualitat» amb nota força alta.
Recordo que la part inicial em va impressionar. La posava un cop i una altre i cada cop m’agradava més. Es difícil explicar el que sentia. Notava que tenia vida pròpia , que allò per si sol ja sonava bé i et suggeria coses i això m’entusiasmava.
D’alguna manera el que va passar fou que el resultat va ser millor que les previsions.
Ara només faltava grava la melodia i per fi estaria tot acabat.