Després de dos mesos de feina ‘Rainy day’ ja era una realitat i ara tan sols mancaven els darrers detalls. Vaig fer una caràtula per la cinta a partir d’un dibuix que em va fer un company de la ‘mili’, estudiant de belles arts. El dibuix (una paranoia, com li deia el propi autor) consisteix en un munt d’objectes, persones i coses indefinibles. Una cosa bastant grotesca, vaja.
També vaig afegir uns crèdits a l’interior on posava el títol, la durada i l’autor. Més avall donava les gràcies a la gent que m’havia ajudat i al final de tot dedicava la cançó a la meva amiga Mari perquè ella em va donar la idea, perquè en tot moment la vaig tenir al meu cap i això em va fer seguir endavant i sobretot perquè me l’estimo molt. Per tot això i molt més vaig dedicar-li la cançó.
Ara tan sols havia de donar-li la cinta amb la cançoneta, creuar els dits i desitjar que li agradés. Durant els darrers mesos no li havia comentat quasi res del meu projecte i volia mantindre la sorpresa fins el darrer moment. De manera que em vaig inventar una història tan retorçada que era impossible pensar que no era veritat. Vaig trucar-la un dia i li vaig dir que m’havien deixat un compact però com que el meu equip de música estava avariat no podia gravar-lo i havia de tornar-lo aquella mateixa setmana. De manera que li vaig demanar si ens podríem veure un dia per portar-li el compact i una ‘cinta’ per gravar-lo. Ella no va sospitar res i no em va posar cap pega.
El truc, com ja us podeu imaginar està en que la cinta tenia la cançó gravada i el compact era l’excusa perquè se l’emportés a casa sense sospitar.
Volia que la cinta l’escoltés a casa seva i no davant meu ja que m’hauria posat histèric. De manera que vaig seguir tota la farsa fins al final. Li vaig donar la cinta aparentant indiferència (tot i que ella em va confessar dies més tard, notava alguna cosa ‘estranya’) encara que estava desitjant que no se li acudís d’obrir la caixa perquè aleshores veuria la caràtula amagada i tot es descobriria.
Per sort no ho va fer i jo vaig seguir amb la comèdia. Li vaig demanar em podria ‘gravar el compact’ aquella mateixa nit i li anava repetint que si tenia algun problema amb la cinta que em truqués a casa encara que fos molt tard.
Volia que l’escoltés aquella mateixa nit i per això vaig anar insistint fins que va començar a sospitar que ‘aquí passa alguna cosa’. Arribat a aquest punt vaig deixar de fer-me pesat, em vaig despedir i vaig anar pitant a casa per esperar una trucada telefònica.
Es va fer rogar una mica però va trucar. Em va dir que havia escoltat la cançó, que li havia agradat molt i que era molt maca. Li vaig preguntar si havia vist la caràtula i em va dir que no l’havia vist. Va deixar el telèfon i en un moment va tornar amb la caràtula de la cinta a la mà i tot seguit va començar a llegir els crèdits en veu alta. Quan va arribar a la dedicatòria crec que es va quedar sense saber que dir. La veritat és va impressionar molt més del que jo m’esperava. Em va donar les gràcies i em va repetir que li agradava moltíssim i també em va fotre bronca per no haver-li donat en persona i per haver-la enredat d’aquella manera.
Aquella nit abans de dormir em sentia la persona més feliç del món i pensava que no calia ser una estrella del rock i tenir milions de fans. N’hi ha prou amb fer la teva pròpia música i amb un sol fan.
Epilog : Algunes reaccions davant ‘Rainy day’
Dolors (la meva mare) Això tan maco que toques de qui es?
Paco (el meu pare) Però a tu no t’agradaven aquells peluts que fan soroll?
Mari (la culpable de tot) Ja l’he sentit més de cinquanta vegades i no crec que em cansi mai d’escoltar-la
Alex (el de la platina i la taula de so) No està malament, no?
Fermi (una companya de feina) Que és el George Benson?
Manel (el guitarrista casolà) El meu germà la vol tocar en directe!
Vicenç ( el meu profe de guitarra) No està malament, però…
Carles (un amic; cinc mesos després de passar-li una copia) Doncs encara no l’he escoltat.
Joan (l’autor) Ara que ha passat el temps torno a estimar-me la meva cançoneta i cada cop estic més orgullós d’ella. La propera però, encara serà millor.