Fortalesa

Estic segur que bufar i fer ampolles és molt més complicat del que sembla. Encara que popularment significa tot el contrari ‘fijo’ que no és així. Jo almenys quan bufo és perquè el que haig d’afrontar és qualsevol cosa menys senzilla, especialment si les muses i la inspiració han marxat de vacances i t’han deixat tirat.
Pensava que seria senzill parlar de la fortalesa, ho tenia clar i em semblava molt fàcil. Tan sols havia d’explicar la batalleta de quan vaig córrer una marató, de la força mental que em va caldre per no aturar-me i arribar a la meta. Però estic una mica cansat d’explicar històries de fa un munt d’anys, encara que hagin estat coses importants per mi. Bé… com que ja he tret el tema afegiré que per mi el millor d’acabar la marató va ser la injecció de confiança que em va proporcionar. Durant un temps em veia capaç de fer qualsevol cosa, i no parlo només de coses físiques, sinó de tot allò que volgués aconseguir. Tan sols calia proposar-ho seriosament. El pitjor segurament va ser que a casa no em van animar precisament amb la meva idea maratoniana, més aviat tot el contrari. I home… sap greu que la teva gent no cregui en tu. Aquell ‘estàs boig, tu no pots fer això’ el vaig convertir en una motivació extra per acabar.
No tinc molt clar el que és tenir fortalesa, i el diccionari no m’ajuda perquè hi ha altres paraules que poden ser equivalents, almenys en segons quines situacions.
Per exemple en el cas que he explicat abans potser podria ser tossuderia o tenacitat. En un altre context potser es podria canviar per valentia. No és del cas del que em va passar fa uns dies. En una excursió als Ports de Basseit varem pujar fins un cim que tenia un penya-segat impressionant. Feia força vent allà dalt i a més anava en direcció a l’estimball. No vaig ser capaç d’acostar-me més de dos o tres metres perquè em va entrar el pànic. Em fa molta por l’alçada i aquell vent que m’espitjava cap a l’abisme em va deixar paralitzat. Em vaig treure la motxilla i l’empenta del vent va minvar, de manera que em vaig poder apropar una mica més per fer alguna foto, però no pas fins el límit. Aquí es podria aplicar la paraula covard, que potser és massa forta, poruc, també algú podria dir prudent. En tot cas gens de fortalesa ni valentia, ni ja posats temeritat.
Tinc una amiga que sempre em diu que les paraules que escollim per parlar d’una cosa influeixen en el nostre pensament. Per exemple ella sempre diu que és millor dir ‘obstacle’ que ‘problema’ , perquè un problema pot no tenir solució, però un obstacle sí. Com a molt et pot costar més però sempre podràs tirar endavant. Així que si dius obstacle ja predisposes al teu cervell a que pensi que allò te solució.
Crec que potser una persona amb fortalesa és aquella que tira endavant malgrat tots els obstacles que es troba a la vida. I com més grans i més quantitat d’obstacles superi més forta ha de ser. Si és així no crec que sigui una persona amb molta fortalesa o almenys no m’ha calgut perquè la vida s’ha portat força bé fins ara i els entrebancs que m’he trobat els he superat en general força honrosament. Però la vida és llarga i potser un dia sí que hagi de recórrer a la meva super-fortalesa latent per superar un ‘obstacle de gama extra’. Si això passa almenys tindré una batalleta més recent per explicar.